Adoles...que?

Ràbia.

Tinc Ràbia.

Em diuen que és per l'edat, que perquè sóc adolescent i no sé què em passa. Em diuen que aquesta és la millor part de la vida, i que un dia, malgrat tot, la recordaré amb un afecte especial. Em diuen que la part dolenta de l'adolescencia es que passa molt ràpid i que ni t'en adones de que ha passat fins que... dons això, fins que ha passat i llavors la trobes a faltar. D'acord dons molt bé.[...]

Estic farta de la meva adolescència. Farta d'estar malament i no saber per què. Farta de tenir ganes de plorar, i de cridar, i d'estimar, i de no sé quantes coses més que no sé d'on vénen ni cap a on van, com si al cap tingués un forat negre per on se m'escapés l'energia. És curiós tot aquest maleït rollo de l'adolescencia. A qui se lo devia acudir la paraula? Perquè serà que no és estúpida ni res! A-do-les-cèn-cia. Sona com Disneylandia, però més sinistre. Pur camuflatge, ni més ni menys. Jo, personalment, l'odio. [...] Em sembla que porto una eternitat aturada aquí,sense moure'm, quieta.

Cada dia, cada setmana, cada mes. A més a més els caps de setmana passen en un tancar i obrir d'ulls , però de Dilluns a Divendres el temps es mou molt a poc a poc. Els estius són massa curts i la resta massa llarga. Les bronques diaries, els

mals rollos, el «estudia, estudia,estudia»... Avegades tot sembla estar en contra nostra. En contra meu.Tot. I que és tot? Dons tot.

I què passa amb el que a mi m'agrada? A MI. No a ells. Què passa si jo vull viure, escriure, cantar, viatjar, estimar, que m'estimin... Vull el món i el vull ara. Res d'esperar.

Ells també em fan ràbia.

Me'ls estimo, però... uf!, vull dir que..., bé, no sé si m'explico. Sé què sento i prou.

I em sento sola, rabiosa, encesa.

Què dimonis passa eh? QUÈ DIMONIS PASSA?

Merda d'alodescència tu!

 J.S i F