Diferent.

Diferent.

Sóc diferent.

M'agrada ser diferent, vull ser diferent, veure'm diferent, sentir-me diferent. No vull que em posin un número, ni que em donin ordres. No vull que m'anul·lin, ni formar part de la massa. Vull ser jo, perquè jo sóc tot el que tinc. Haig de viure amb mi mateixa tota la vida. Les meves mans, el meu cor, els meus sentiments, el meu cap, és el que m'acompanyarà fins al final. No vull arribar a la vellesa i preguntar-me que he fet o, encara pitjor, que no he fet i per què. Vull morir satisfeta. Vull saber que he existit.

No sé per què sóc així. I tan me fa la veritat. No sé d'on ve tant amor, ni per què em sento idiota, ni per què reflexiono sobre les coses, ni per què tinc tanta ràbia, ni per què ploro a les nits, tampoc sé per què sóc una somiatruites i tinc esperances. 

No sé res, ni m'importa. Ara mateix tant me fa entendre el perquè de tot plegat. Vull ser. 

Però ser diferent té un preu.

La incomprensió dels altres. I la soledat. Sobretot la soledat.

Sé que la comprensió d'alguns potser arribarà més tard, i si no arriba... mira, mala sort tu!

El John Lennon va dir una vegada: “Jo era diferent. Per què no ho volien veure?”

[...]

Tot i així a vegades em sento com totes, hi han coses que em fan ser com totes. No diferent.

No sóc alta. No sóc baixa. No sóc guapa. No sóc lletja. Sóc com totes. Però no sóc vulgar.

Què sóc doncs?

Moltes vegades havia volgut ser algú que no fos jo. Fins que vaig entendre que haviem de començar a estimar-nos a nosaltres mateixos si el que volem és estimar els altres. Només si ens acceptem tal com som, podrem treure el millor partit de nosaltres. Tan si ens agrada com sinó, ningú es pot operar per dins per ser “guapo” de cor. I tots tenim alguna cosa. Segur. Cal potenciar-la. El món s'estén a través de la nostra pròpia percepció, que ha de ser lliure, descontaminada. 

 [...]

L'altre dia vaig llegir una frase preciosa que em va emocionar, i que defineix la manera com jo entenc tot això, la vida, el món.

Deia: 

“Hi ha algú, en algun lloc, que està fent alguna cosa,... no sabem ben bé que.”

És pura filosofia. És la millor definició de moltes coses que mai hagi sentit.

I es que hi han coses que ens les hauríem d'imprimir a la ment.

Aquest paràgraf en resumeix moltes de les quals hauríem de tenir present:

>>L'ésser humà s'alimenta del que somia, del que viu, del que espera, del que intueix, del que veu, del que desitja. No arriba a estar mai satisfet, no es rendeix mai, no plega mai. Només l'atura la mort, si, la mort. És un animal en trànsit constant, que es renova perpètuament en la ignorància, candidat clandestí a l'oblid i a la recerca infructuosa de la seva dimensió. L'ésser humà viu per intentar coses, no per consumar-les, per esforçar-se a entendre-ho tot, no per saber l'origen d'aquest esforç.<<

“L'ésser humà s'alimenta d'esperances.”

Hi hauré de pensar en tot això.

Oh, si. Hi pensaré.

Diferent, sóc diferent.

 B* (+ J.S i F)

Nunca he tenido la nariz tan roja!