Déu n'hi do, el primer amor!
[...]
Primer amor. Primer amor. PRIMER AMOR.
Bé, què?
[...]
En què quedem?
Algú em por dir ALGUNA COSA DIFERENT?
Ei sóc aquí! Em sentiu?
Merda, merda, a la merda el primer amor!
Què passa si t'enamores? Que passa si no et pots programar el coco? Què passa si t'agafa fort? No som màquines. Cadascú te un rellotge biològic diferent del que té el veí. Estem fets per estimar, i per relacionar-nos. [...] Estem fets per no matar els sentiments. No parem de castrar-nos el cos i la ment, el que tenim de natural, dient que "encara no és l'hora", que "cal esperar", que això i allò altre i allò de més enllà.
Que diabòlic tot plegat.
Els convencionalismes, les formes, les normes, tot.
[...]
Me cago en l'olla!
On vaig llegir la frase: " L' amor és l'emoció més injusta que hi ha. No et deixa viure, però alhora t'impedeix morir "?
On? Això si que és d'una ment lúcida.
Què fem les persones amb sentiments i emocions, les persones romàntiques, les bledes com jo?
Si no pogués escriure... Si en moments com aquest no tingués el consol d'abocar el que sento en un paper... Em tornaria ximple.
És això l' "experiencia"?
Oh,[...] no paro de ferme preguntes, i no tinc cap resposta.
I, quant trobi les respostes, tinc por d'haver oblidat les preguntes.
Dóna'm força, amic meu.
J.S i F
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada