Em vaig enamorar de tu! Què passa? Et molesta que t'estimin? Ho sento! Ho sento! Vaig fer mal fet? És un pecat? No ho hauria d'haver fet? ...Dons va passar! L'amor no es tria: apareix; ni tampoc té un temps adequat! Sorgeix quan menys t'ho esperes! Jo era petita... i vaig pensar que era el clàssic primer amor impossible, però no, no ho va ser.
Cada dia que passava era millor i pitjor: millor perquè sabia que era un amor real i pitjor perquè entenia que no sortiria bé! Qui era jo? ... Només una altre noia de la classe, una companya més! I gairebé m'hi vaig resignar.
Milers de noies s'enamoren a l'escola sense esperança, i milers de nois també! ...Després tot s'acaba. No tenim el coratge de fer el pas, per por, per vergonya... No ho sé.
Però jo no et vaig oblidar mai.
I llavors va passar. Va apareixer. Una tarda em van dir que tenies novia. Ella, ella, ella... Perquè? Perquè ella i no jo? No ho entenc! Mai ho entendré!
Vaig perdre tota esperança... NOVIA...tu? Qui ho diria? I esque jo sabia com eres... o almenys això creia.
I ara ja res no tenia ni cap ni peus. Però tan li feia. Bé, si més no encara em quedava pensar que lo vostre no duraria gaire.
I necessitava que d'alguna manera els meus pensaments quedesin grabats en algun lloc, a la pantalla d'un ordinador.
Paraules, paraules que en prou feines havien estat xiuxiuejos audibles.
Siusplau, siusplau... no et vull perdre! Ara no...!
Erem bons amics... oi? O també eren imaginacions meves?
T'estimo.
Ahir, avui, demà i sempre.
J.S i F+B
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada