Present.

"Carpe diem."

Viu el moment.

Mai és millor el que ha d'arribar. Mai és millor el que ha passat. El temps juga a cartes amb nosaltres. Els mals records es confonen amb els bons i viceversa. Cada dia és un somriure obert a l'esperança. 

Dies bons. Dies dolents. Dies de sol. Dies de pluja. Dies apàtics. Dies enèrgics.

Compensacions.

Res no és prou bo ni prou dolent perquè hagi de durar sempre.

[…]

Què és la sort?

Només l'atzar de la vida.

Estic d'examens, peró aprovaré. Haig d'aprovar. Necessito aprovar.

M'espera un estiu decisiu. Tots ho són.

Haig d'escriure a …

Perquè estic tan nerviosa si tot va bé?

Perqué...?

“Carpe diem.”

La diferència.

Un dia llegiré aquest diari i segurament em quedaré parada, o riuré o em vindran ganes de... ves a saber què. Però la veritat és que tot és aquí. Aquí i al meu cor. Aquí i al meu cap. El cert és que aquesta sóc jo, aquí i ara. És l'únic que compta.

Els sentiments d'un dia són somriures l'endema.

Però no deixen de ser sentiments.

[…]

Em sento com si fos capaç d'escriure un milió de cançons, totes plenes de vida en un milió de llocs que encara no conec.

...

I només necessito saber quin dia és avui.

I creure que hi visc.

"Carpe diem", va dir l'escriptor. "Viu el moment."

J.S i F

Yo digoo saltaa! Salta conmigo!